SIMÓ BUSOM

Simó Busom, paisatgista català

Nascut a Barcelona el 1927, Simó Busom va ser un pintor figuratiu català que va mantenir sempre un fort vincle amb les Rambles i la plaça Reial, on tenia el seu estudi. Admirava l’obra de Rafael Benet, Ramon Rogent i Cézanne. Passava els estius al Port de la Selva i a Panticosa, d'on és la seva esposa, Amèlia Arruebo. Simó participava sovint a la tertúlia de La Nave Errante a l’Ateneu Barcelonès i compartia amb amics i familiars les vivències dels seus viatges artístics a Venècia i París. Pintava cada dia, mai no el veies sense un pinzell a la mà, i va exposar la seva obra a la Sala Parés, un espai emblemàtic de Barcelona, on va compartir la seva visió impressionista fins el 2020.

A certs hotels i restaurants de Venècia l’anomenaven ‘il maestro’ i tots se’l disputaven: uns dies amb ell a la ciutat dels canals eren un regal impagable.

Àlex Susanna, escriptor

"

Passió i profund coneixement de la història de l’art

La seva pintura era plena de matisos. Tot i que a primer cop d’ull podia transmetre espontaneïtat i una frescor postimpressionista, al darrere hi havia estructura. La seva era una obra sentida però també pensada, ja fos en retrats, interiors, paisatges, vistes urbanes o bodegons. Volia atrapar un tros de realitat i, en fer-ho, transmetia sempre la seva passió i el seu profund coneixement de la història de l’art.

Dominava l’oli, l’aquarel·la, el gravat i la litografia

Busom va estudiar els mestres del Renaixement italià i, ja a la dècada de 1950, va començar a experimentar amb l’aquarel·la. Durant els seus anys de formació també va rebre la influència del pintor francès Victorin Galière i del pintor, professor i crític d’art català Rafael Benet. Tot i aquestes influències, Busom va forjar també el seu camí de manera autodidacta. Va començar explorant formes més cubistes, però amb el temps va evolucionar cap a un postfauvisme fresc i viu. Dominava l’oli, l’aquarel·la, el gravat i la litografia, tècniques que treballava constantment. A partir del 1964, la Sala Parés es va convertir en un dels seus espais d’exhibició habituals. Les seves obres formen part de col·leccions i museus d’arreu de l’Estat, com els de Pontevedra, Osca i Valls, entre d’altres, així com del Museu Reina Sofia d’Atenes.